Placa alveolar:
La placa alveolar és un element prefabricat de formigó pretensat, amb superfície plana i gruix constant, alleugerit mitjançant orificis continus a la placa anomenats alvèols, que redueixen el pes de l’element.
Formigó (d’altes resistències), acer que s’utilitza com a armadura activa, en forma de filferros o cordons.
Excepcionalment pot incorporar acers com a estructures passives.
Additius i addicions: Per millorar algunes característiques del formigó.
Tots aquests components han de seguir les especificacions de la EHE.
Les placas alveolares es fabriquen sobre pistes d’acer de 120 m de longitud i 1.20 m d’amplada cadascuna.
Cada pista de tensionament és netejada amb una màquina multipropòsit per aplicar-li un desencofrant o desemmotllant que evita que s’adhereixi el formigó una vegada endurit.
Després de l’allistament de la pista, es procedeix a l’extensió dels filferros o torons, els quals són ancorats als extrems de les plaques.
La tensió als cables és aplicada per un gat hidràulic amb capacitat de 10 tones.
Quan l’acer es troba tensat, se situa la màquina modeladora sobre els carrils de la pista.
Aquesta màquina rep el formigó a les tremuges, on el va vibrant i compactant.
Al mateix temps que la màquina avança va dipositant el formigó amb la forma i dimensions que corresponen a la placa alveolar que s’està fabricant.
Quant a la seva reacció al foc, la NBE-CPI-96 considera el formigó de la placa alveolar com a material MO, és a dir, no combustible.
Se’n pot aprofitar la resistència a la compressió en direcció dels alvèols per crear uns murs portants.
La capacitat de càrrega d’aquests dependrà de l’alçada, les condicions de vora i els esforços als extrems.
En cas de murs de càrrega els alvèols van en direcció horitzontal.
L’arrencada es resol recolzant les plaques sobre la superfície superior de la fonamentació anivellada i massitzant els peus de les plaques dins de la rasa.
Els caps s’enllacen a les bigues de l’estructura
OTROS
PREFABRICADOS HORMIGÓN
